AVAN - Associació Vallès Amics de la Neurologia

18 de febrer 2007
Consol Torrente, distinguda amb el Premi Ciutat Sant Cugat 2006.

L’exvicepresidenta d’AVAN a Sant Cugat, Consol Torrente, distingida als Premis Ciutat de Sant Cugat 2006 lliurats aquest diumenge. Aquestes distincions reconeixen la tasca de persones i entitats santcugatenques en l’àmbit social, cultural, econòmic o esportiu.

Aquest diumenge 18 de febrer es van lliurar al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès els Premis Ciutat de Sant Cugat 2006, unes distincions que arribaven a la segona edició i que reconeixen la contribució de persones i entitats d’aquest municipi en diferents àmbits com el social, el cultural, l’econòmic, el polític o l’esportiu. Entre les quinze candidatures preseleccionades pel jurat hi havia Consol Torrente, exvicepresidenta d’AVAN a Sant Cugat, que ha estat una de les persones que finalment han rebut un d’aquests guardons.

El jurat ha tingut en compte la dedicació de Consol Torrente en la rehabilitació de les persones afectades per malalties neurològiques, la seva tasca en la difusió i el coneixement d’aquestes patologies, així com la defensa per a que es reconeguin els drets d’aquestes persones.

Els Premis Ciutat de Sant Cugat 2006 també van distingir a Sant Cugat Esport, pel seu desenvolupament d’activitats d’interès social i esportiu, a Enriqueta Guarch, per la seva dedicació en favor de les persones amb disminucions físiques i psíquiques al capdavant d’ASDI, a Mossèn Pere Grau, com a impulsor de millores socials i culturals a les Planes i a l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat, per la seva projecció i reconeixement arreu de Catalunya. El Centre Borja va rebre el premi extraordinari Ciutat de Sant Cugat per la seva contribució a la docència i als valors de la pau i el diàleg.

Currículum
Consol Torrente Aránega va néixer el 30 de juny de 1955 a Cercs (Barcelona), encara que fa molts anys que viu a Sant Cugat del Vallès. Casada i amb dos fills, al 1995 va entrar en contacte amb l’associació AVAN, any en que li varen diagnosticar la malaltia de Parkinson. A partir de llavors va començar a desenvolupar tasques de voluntariat dins l’entitat i va iniciar una lluita per la defensa dels drets dels parkinsonians, així com d’altres afectats per malalties neurològiques.

Va ser una de les impulsores dels programes de rehabilitació d’AVAN a Sant Cugat, fins que al 2003 va ser nomenada vicepresidenta com a màxima representant de l’associació en aquest municipi. Les gestions realitzades amb l’Ajuntament de Sant Cugat va donar els seus fruits i el consistori va cedir un espai a la Casa de Cultura. Aquell mateix any neix el grup de teatre Fem el que podem, del que Torrente va ser una de les seves promotores.

Al maig de 2006 va formar part del comitè organitzatiu de la Primera Trobada Internacional “Units contra el Parkinson” que es va fer a Santa Susanna, organitzat per l’AVAN i la Fundació AVAN. Per motius personals, al desembre de 2006 abandona el càrrec com a màxima responsable de l’entitat a Sant Cugat, malgrat que continua tenint un paper molt actiu dins el voluntariat de la nostra associació.

Escriptora incansable, ha escrit diferents relats de divulgació científica sobre el Parkinson en diferents mitjans de premsa escrita tant locals, comarcals com nacionals. És l’autora de Conviure i lluitar contra el Parkinson, un assaig molt personal sobre com està afrontant la seva malaltia al llarg d’aquests any.

"Ha valgut la pena la lluita de tots aquests anys"

Què ha sentit al rebre el premi?
Una gran emoció. No podia obrir la boca, perquè, de veritat que no m’ho esperava. Sabia que AVAN m’havia proposat com a candidata, però no confiava que pogués arribar fins el final. Des d’aquí dono les gràcies a l’AVAN, perquè va pensar en mi, i a totes aquelles persones que han dipositat la seva confiança en mi a través del seu vot.

Per què creu que ha estat una de les persones guanyadores?
Per què sempre he lluitat per donar a conèixer les malalties neurològiques, sobretot el Parkinson, que em toca molt de prop, a la ciutat i també fora del municipi. Donar-lo a conèixer als polítics, a les entitats, a través d’escrits i de moltes accions... Tot això gràcies al recolzament que he tingut de l’AVAN, que sempre ha estat al meu costat.

Un reconeixement que ha de servir per...
Per què la meva protesta hagi servit i, gràcies a aquest premi, continuï servint perquè la ciència avanci encara més a l’hora de trobar solucions per a totes les persones que estem afectades per alguna d’aquestes malalties. La veritat que ha valgut la pena la lluita de tots aquests anys. Haurem de continuar insistint.

Llavors, una distinció més que justificada.
Sóc de les persones que penso que allà fora hi ha moltíssima gent que treballa dia a dia per algun dret, que lluita per reivindicar quelcom, però sempre passen desapercebudes i queden en l’anonimat. Per això crec que hi ha moltes persones que han fet més mèrits que jo per guanyar aquest premi.